La Xarxa dels Drets dels Infants és un organisme d’acció format per diverses entitats de la ciutat de Barcelona que treballen amb l’objectiu general de promocionar i defensar el desenvolupament dels drets universals de la infància a Barcelona.

La Xarxa dels Drets dels Infants ha elaborat el present manifest per reivindicar els drets dels infants amb motiu del Dia Universal dels Drets dels Infants, que el 20 de novembre commemora l’aprovació, l’any 1989, de la Convenció sobre els Drets de l’Infant per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

1

El 2020 es compleixen cinc anys de l’aprovació de l’Agenda 2030, a la qual cal donar compliment en els propers deu anys. Molts dels problemes que afecten la infància a la nostra ciutat continuen sense resoldre’s (pobresa i desigualtat, abandonament i segregació escolar, etc.). A tot això s’hi ha afegit la pandèmia de la covid-19 i les conseqüències que se’n deriven, que han posat de relleu les limitacions del nostre model i, sobretot, que la presa de decisions no sempre té en compte els drets de la infància i l’adolescència. Els nens i les nenes han patit especialment els efectes d’un confinament estricte i d’unes mesures generalment pensades únicament des de l’òptica adulta, i els i les adolescents han estat sovint estigmatitzats.

 

Cal que protegim els drets dels infants si volem complir amb l’Agenda 2030 i que avancem en el compliment de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, i ho hem de fer transformant realitats, i no tornant a models que no inclouen la mirada dels infants, que no els posen al centre.

 

Les ciutats com Barcelona tenen un paper clau per avançar en aquesta línia, perquè tenen les eines i els recursos per fer-ho possible. Però cal que escoltem de manera sistemàtica la veu dels nois i les noies i que avaluem les polítiques i normes perquè tinguin sempre en compte la perspectiva dels drets dels infants, i sobretot, la dels que estan en situació de vulnerabilitat. No podem deixar de banda cap infant de la ciutat, vingui d’on vingui, es digui com es digui i visqui on visqui. Fer una ciutat per i amb la infància és fer una ciutat més justa i sostenible per a tothom.

L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya. 10 anys per a l’acció

Els nois i noies de Catalunya opinen sobre els ODS

Resolució sobre els Drets de l’Infant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides: “Fer realitat els drets del nen i de la nena a través d’un medi ambient saludable” (7/10/2020)

2

Volem fer una defensa dels drets dels infants com a subjectes especialment afectats pel context actual de la pandèmia de la covid-19. La infància és un dels col·lectius més invisibilitzat i menystingut; s’han pres decisions des d’una visió adultocèntrica de la situació, sense escoltar les seves veus i sense tenir en compte les seves necessitats: se’ls ha privat d’anar a l’escola, de sortir al carrer, de jugar, d’estar a l’aire lliure, de gaudir dels parcs, de fer activitats extraescolars…

El tancament dels dispositius d’atenció a la infància amb discapacitat va representar la interrupció dels tractaments i les teràpies necessàries, cosa que va comportar un retrocés o fins i tot la pèrdua de les habilitats adquirides.

I en canvi, els infants estan demostrant una gran responsabilitat i coratge dia a dia, respectant l’ús de mascaretes, les distàncies, la higiene, la cura de la gent gran, etc.

3

Cada infant és un ésser únic, amb un context personal, unes necessitats vitals i unes potencialitats i interessos propis. Cal respectar l’essència de cada infant, especialment dels que tenen necessitats específiques, ja sigui per alguna discapacitat, per malaltia o perquè tenen un entorn social i familiar complex. I en aquest sentit, cal reivindicar el lleure infantil en un moment social especialment complex. El lleure en la infància és aprenentatge i desenvolupament, i per tant, també és una necessitat bàsica que cal preservar.

4

En el context actual de la covid-19, i en el marc del dret al benestar, tenim l’oportunitat d’incidir encara més en l’educació emocional com a factor protector i generador de salut i vetllar pel benestar, la convivència i la salut emocional dels infants.

“Impacte de la covid-19 en el benestar emocional d’infants i adolescents de Catalunya”. Projecte Òrbita (entitat adherida a la plataforma col·laborativa PDA Bullying)

El 2020 ha estat un any important per visibilitzar la necessitat d’abordar aquest benestar també des d’una mirada de convivència en educació, lleure, salut, cultura i comunitat. L’acompanyament emocional als infants i a les seves famílies també pot esdevenir una eina d’apoderament, participació, cura i atenció a les necessitats actuals.

Estudi de bones pràctiques en l’abordatge integral del bullying (PDA Bullying)

5

En temps de restriccions com l’actual, és encara més necessari protegir els drets dels infants, com ara el dret a l’educació en condicions d’igualtat d’oportunitats, especialment en el cas dels infants i adolescents amb dificultats econòmiques pel que fa a l’accés a eines d’educació virtual i a distància. Ens preocupa que en alguns països els nens i les nenes encara no hagin pogut tornar a l’escola. Al nostre país, les autoritats van assumir el compromís que, dins la nova normalitat, la segona onada no comprometria el funcionament de les escoles, però en altres països no s’està respectant el dret dels infants a l’educació.

6

La infància és el col·lectiu que pateix en major mesura la pobresa i la violència, tot i que el dret a la protecció contra qualsevol tipus de maltractament està considerat un dret fonamental dels infants. El 31% dels nens i les nenes a Catalunya viuen en situació de pobresa o exclusió social i són més susceptibles de patir violència.

Malgrat aquesta vulnerabilitat i la prevalença dels maltractaments i abusos sexuals –especialment greu en els infants i adolescents amb discapacitats intel·lectuals i evolutives– les mesures de prevenció per evitar aquestes situacions no són les adequades. Cal més inversió social en infància i tolerància zero amb qualsevol tipus de violència contra els nens i les nenes.

“Infància en reconstrucció” (Save the children)

“Més mal em fa a mi” (Save the children)

La gravetat d’aquesta problemàtica exigeix que es tiri endavant la tramitació d’urgència de la Llei de violència. Els nens i les nenes no poden esperar, i aquesta legislació és més necessària que mai i ha de ser la columna vertebral d’una estratègia que implementi mesures efectives, immediates i en tots els àmbits.

I una de les mesures més urgents és la formació específica sobre com detectar els maltractaments i abusos sexuals adreçada als professionals més propers a la infància i adolescència: mestres, metges/esses, policia, treballadors/es socials, jutges/esses, advocats/ades, etc.

Ens adherim a la campanya #SeñalDeAyuda de l’ACIM (vídeo)

Web de la campanya #SeñalDeAyuda l’ACIM

7

L’educació en el lleure no és una activitat complementària, és una activitat essencial i central, que es connecta amb els aprenentatges de l’escola i amb la comunitat, i contribueix de forma cabdal en el desenvolupament psicològic, emocional i educatiu de l’infant. Garantint el dret al joc i al lleure dels infants i joves, contribuïm a fer-los protagonistes del seu creixement personal i que esdevinguin persones actives i compromeses amb la societat.

Vídeo de Fundesplai per reivindicar el #DretalLleure per a tots els infants

El dret al joc, un dret oblidat! Infància i joc són indissolubles i per això cal tenir present el dret de l’infant al joc; és necessari que les ciutats disposin de més places i parcs infantils, i que siguin inclusius, perquè en puguin gaudir tots els infants. I també cal tenir en compte el temps de joc, amb qui juguen els infants i, especialment, la compatibilitat dels horaris laborals parentals.

Els nens i les nenes aprenen jugant. El joc és una de les característiques més distintives de la primera infància; a través del joc aprenen, es desenvolupen com a persones, potencien la seva curiositat, la creativitat, l’autonomia i l’autoestima. Jugant, els infants poden estimular les seves capacitats, posar-les a prova, tant si juguen sols com en companyia d’altres.

A causa de la pandèmia, aquest dret s’ha reduït al màxim; els infants s’han vist confinats a casa –de vegades en 20 o 30 m², convivint amb la seva família–, sense espais per jugar a causa del tancament de les places. Cal tenir en compte aquest dret i portar a terme les actuacions necessàries – desinfeccions, organització d’horaris, desinfecció…– per poder permetre el joc als espais públics infantils. En definitiva, s’ha de pensar més en la petita infància, que deixin de ser els oblidats de la societat i se’ls tingui en compte a l’hora d’adoptar les mesures necessàries en la situació actual, en tots els àmbits!

8

Cal protegir especialment el dret al joc i al lleure de la infància amb pluridiscapacitat; el dret a una educació inclusiva que els proporcioni els suports necessaris, principalment el sanitari, perquè puguin assistir a l’escola ordinària i a les extraescolars en igualtat de condicions a la resta d’infants. I no cal dir que l’espai públic ha d’estar adaptat (parcs amb gronxadors adaptats, per exemple), de manera que tots els infants, independentment de les seves capacitats, en puguin gaudir.

#creixemambtu (Nexe Fundació)

9

Finalment, volem posar l’accent en la importància que totes les polítiques relacionades amb la infància tinguin en compte les seves opinions i garanteixin els mecanismes i canals d’escolta, i que es promogui el dret a la participació de tots els nois i noies de la ciutat.

Consell dels Infants dels centres d’Intress

PartyCipem, una cançó que crida els infants a la participació